Beniarjó va ser concedida el 1247 al cavaller català Ramon Castella, qui havia participat en la conquesta a canvi d’una contribució fiscal. Els musulmans propietaris de les terres van passar a ser colons, parcers del nou senyor. Després d’estar vinculada a esta família va passar a mans del cavaller valencià Lluís de Boïl, senyor de Manises, i en la dècada del 1360 Boïl i els seus successors es deien “senyors del lloc i baronia de Beniarjo, el lloc de Pardines…”. El senyor de Manises va vendre les terres el 1376 al cavaller Pere March, procurador general d’Alfons d’Aragó, senyor de Gandia.
La primera aparició de la Baronia dels March
Els March eren senyors d’Eramprunyà, en la comarca del Garraf. Pere March I va ser conseller de Pere el Cerimoniós cap al 1338, i posseïa terres al regne de València i una casa en el raval de la Xerea. Els béns de València són transmesos al seu fill resident a Barcelona i este al seu torn al seu fill Pere March II(1369), que servia com a procurador el senyor de Gandia i marqués de Villena, Alfons d’Aragó. En el transcurs d’un contenciós judicial que complicava la gestió feudal de Boïl i les pèrdues de diners que implicava, este decidix vendre la baronia de Beniarjó a Pere March, a qui és transferida a partir del 1376-1377.
Pere March, senyor de Beniarjó (1376-1413) construïx un palau gòtic al costat d’una de les antigues torres musulmanes del segle XII. La casa disposava de pati d’armes, graners, cavallerisses, un lloc per a treballar i una capella. Les obres són ampliades a partir del 1384.
Pere March es va casar dos vegades. La seua primera muller va ser Constança, amb qui tingué tres fills; amb la segona¸ Elionor Ripoll, el quart: Ausiàs March, que va nàixer a Beniarjó. Pere March fa donació dels seus béns patrimonials mitjançant testament el 9 de desembre del 1412.
La primera aparició d’Ausiàs March en la vida pública com a senyor de la baronia de Beniarjó, en qualitat de “donzell”, va ser en les Corts Valencianes del 1415 convocades per Ferran I d’Antequera. Un any després, coneix Alfons el Magnànim, al qual seguiria en la primera expedició a Còrsega i Sardenya, i després al Magrib.
Mentrestant, la baronia de Beniarjó era administrada per sa mare Elionor, que es va preocupar d’augmentar el patrimoni.
Després de les seues experiències militars residix en el desaparegut palau reial de València, en la devesa de l’Albufera i a Beniarjó, fins que un enfrontament amb un magnat valencià l’aparta de l’alta societat i deixa la seua reidència en el palau reial de València. Des del 1428 al 1451 alterna la seua vida entre sa casa de Gandia i el palau de Beniarjó.
El 1437 es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanch, la qual mor dos anys després. Arran de la seua mort, Ausiàs March pren possessió de les terres d’ella, però també dels seus deutes, de tal manera que el 1444 el governador del regne li embarga el feu de Xaló i el trau a subhasta.
El 1443, Ausiàs es casa en segones núpcies amb Joana Escorna i viuen a la casa de Gandia i al palau de Beniarjó. Per esta època, el cavaller i poeta es trasllada amb la seua dona a València, al carrer de les Avellanes, i deixa la gestió del feu a Miquel Valls.
El 1454 mor la seua dona a València i ell decidix tornar a viure entre Gandia i Beniarjó (1455-1457), on construïx el barri de Quatre Cantons, la séquia i l’assut, i du a terme l’extensió del canyamelar i el regadiu als secans de l’Alfàs. Les seues empreses van concloure amb la construcció del pont sobre Serpis per a comunicar les terres dels moros i el palau. La baronia passa en eixos moments per una fase d’expansió, ratificada per un aument demogràfic.
Els últims anys de la seua vida es veuen enfosquits per la mort infligida a Francesc Vilanova i pel procés alçat contra ell, i les dilacions judicials. A la seua mort, la baronia la deixa a Jofre de Blades i a la seua dona, després de la mort del seu primogènit.
La crisi de la Baronia. Dels March als Tolsà
Els parents d’Eramprunyà invaliden el testament d’Ausiàs March, i s’obri un període de litigis en la baronia per l’aprofitament de l’aigua, les construccions necessàries per a això i la incapacitat per a pagar els interessos dels deutes. Davant esta situació, el governador de València es veu obligat a subhastar la baronia, i la compra Joan Tolsà de Ripoll el 1481, que es convertix en senyor de Beniarjó i Pardines amb monopolis i regalies dominicals que a les seues terres eren de forn. Durant el primer any es reconstruïx el senyoriu i tornen els vassalls fugits davant el perill que els seus béns immobles hagueren estat embargats amb la crisi. Tanmateix, el nou senyor de les terres de Beniarjó continuarà els seus enfrontaments amb el senyor de Gandia per l’aprovisionament de l’aigua.
(Font: pàgina web de Beniarjó)